Els espais i racons de Bigues i Riells són un jardí gemat i verd dins del Vallès Oriental. En dies clars s´hi retalla un dibuix d´una tal fulgència, que no podríem trobar altre lloc més bell com a escenari de les nostres vides.
De bon matí, sents l´olor d´herba fresca , humida encada de rosada, sota els peus, mentre uns rius prudents de sol t´escalfen les ninetes.
A la nit, el poble és un pessebre il.luminat pels fanalets de les urbanitzacions i mentre el terra dorm, pins i alzines es gronxen amb un suau oreig.
El Monestir de Sant Miquel del Fai, amb cascades curulles d´aigua enmig de la pedra tosca, és
rodejat de pins i oliveres, blondes verdes que l´acaronen. Des dels Cingles del Bertí, es pot distingir una panoràmica del poble de Bigues i Riells, realment meravellosa., amb el riu Tenes que somriu al poble.
Jo he començat a viure en aquest poble fa pocs anys, no he conegut les festes a les masis quan les faldilles arribaven arran de turmell, però, en viure-hi, ja en sóc arbre amb arrel.
Estimem molt el lloc on hem nascut i crescut, però també estimem la terra que ens acull. A poc a poc, ja en som terròs...ja en som història.
De bon matí, sents l´olor d´herba fresca , humida encada de rosada, sota els peus, mentre uns rius prudents de sol t´escalfen les ninetes.
A la nit, el poble és un pessebre il.luminat pels fanalets de les urbanitzacions i mentre el terra dorm, pins i alzines es gronxen amb un suau oreig.
El Monestir de Sant Miquel del Fai, amb cascades curulles d´aigua enmig de la pedra tosca, és
rodejat de pins i oliveres, blondes verdes que l´acaronen. Des dels Cingles del Bertí, es pot distingir una panoràmica del poble de Bigues i Riells, realment meravellosa., amb el riu Tenes que somriu al poble.
Jo he començat a viure en aquest poble fa pocs anys, no he conegut les festes a les masis quan les faldilles arribaven arran de turmell, però, en viure-hi, ja en sóc arbre amb arrel.
Estimem molt el lloc on hem nascut i crescut, però també estimem la terra que ens acull. A poc a poc, ja en som terròs...ja en som història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario