jueves, 18 de junio de 2009
jueves, 11 de junio de 2009
Bigues i Riells
Els espais i racons de Bigues i Riells són un jardí gemat i verd dins del Vallès Oriental. En dies clars s´hi retalla un dibuix d´una tal fulgència, que no podríem trobar altre lloc més bell com a escenari de les nostres vides.
De bon matí, sents l´olor d´herba fresca , humida encada de rosada, sota els peus, mentre uns rius prudents de sol t´escalfen les ninetes.
A la nit, el poble és un pessebre il.luminat pels fanalets de les urbanitzacions i mentre el terra dorm, pins i alzines es gronxen amb un suau oreig.
El Monestir de Sant Miquel del Fai, amb cascades curulles d´aigua enmig de la pedra tosca, és
rodejat de pins i oliveres, blondes verdes que l´acaronen. Des dels Cingles del Bertí, es pot distingir una panoràmica del poble de Bigues i Riells, realment meravellosa., amb el riu Tenes que somriu al poble.
Jo he començat a viure en aquest poble fa pocs anys, no he conegut les festes a les masis quan les faldilles arribaven arran de turmell, però, en viure-hi, ja en sóc arbre amb arrel.
Estimem molt el lloc on hem nascut i crescut, però també estimem la terra que ens acull. A poc a poc, ja en som terròs...ja en som història.
De bon matí, sents l´olor d´herba fresca , humida encada de rosada, sota els peus, mentre uns rius prudents de sol t´escalfen les ninetes.
A la nit, el poble és un pessebre il.luminat pels fanalets de les urbanitzacions i mentre el terra dorm, pins i alzines es gronxen amb un suau oreig.
El Monestir de Sant Miquel del Fai, amb cascades curulles d´aigua enmig de la pedra tosca, és
rodejat de pins i oliveres, blondes verdes que l´acaronen. Des dels Cingles del Bertí, es pot distingir una panoràmica del poble de Bigues i Riells, realment meravellosa., amb el riu Tenes que somriu al poble.
Jo he començat a viure en aquest poble fa pocs anys, no he conegut les festes a les masis quan les faldilles arribaven arran de turmell, però, en viure-hi, ja en sóc arbre amb arrel.
Estimem molt el lloc on hem nascut i crescut, però també estimem la terra que ens acull. A poc a poc, ja en som terròs...ja en som història.
jueves, 4 de junio de 2009
Avui ha nascut el meu blog!
Fa temps que tenia ganes de tenir un blog propi, però no sabia com crear-lo.
Ara que ja ha nascut, penso acaronar-lo, regar-lo dia a dia perquè creixi fort, i espero que vosaltres, amics que em llegiu, m´ajudeu a emplenar-lo de color amb els vostres comentaris.
Les meves principals afeccions són la pintura i l´escriptura, especialment la poesia i la prosa poètica.
Espero conèixer força amics!
Pilar
Ara que ja ha nascut, penso acaronar-lo, regar-lo dia a dia perquè creixi fort, i espero que vosaltres, amics que em llegiu, m´ajudeu a emplenar-lo de color amb els vostres comentaris.
Les meves principals afeccions són la pintura i l´escriptura, especialment la poesia i la prosa poètica.
Espero conèixer força amics!
Pilar
Suscribirse a:
Entradas (Atom)